BÀRCINO

Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C, (tardana respecte de les ciutats romanes de l'actual Catalunya).

La ciutat es va alçar damunt un petit turó (a l'edat mitjana mont Tàber, 15 m. sobre el nivell del mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. El territori (ager) va ser objecte d'una parcel·lació o centuriació entre els colons i d'una intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses villae.

Comerç: el vi, cereals, pesca ( ostres), ferro de les mines de Gavà, gres de Montjuïc - el Llobregat era una important via de comunicació cap a l'interior.

Estrcutrua típica d’una fundació romana. L'extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees (petita). Recinte rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix muntanya-mar (carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir), mentre que el Cardo Maximus seguia l'eix perpendicular al primer (carrers de la Llibreteria i del Call). Els carrers principals com els secundaris (decumani i cardines minores) eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.

Els primers colons van ser d'origen itàlic. La població era reduïda, un màxim de 2000 habitants.

Centre administratiu i religiós (Laietània), amb fòrum (carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria) i temple (construït a l'últim quart del s. I a.C. i probablement dedicat al culte imperial, de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter, amb dues columnes in antis. Avui se'n conserven quatre columnes i un part del podium de l'angle est (carrer Paradís).

Domus (Plaça del Rei i els seus voltants, visibles al Museu d'Història de la Ciutat, el carrer Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. D'altres cases privades se'n van poder rescatar bells mosaics com els de les Tres Gràcies i La cursa de circ. No s'han localitzat, per ara, insulae.

Les termes públiques, plaça de Sant Miquel, donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C. (Luci Minic Natal va participar amb una quadriga en els Jocs Olímpics del 129 d.C.)

No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat i confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova. L'aigua provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs.

Necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, amb 85 elements funeraris (sobretot del s. II d.C.al III), que abracen els tipus més freqüents de sepultura romana de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulae o d'àmfora o fosses.

La muralla fundacional va ser àmpliament reforçada al segle IV d.C., un moment d'esplendor econòmic per a la ciutat però d'inestabilitat política i militar per a l'Imperi. Pràcticament es manté el mateix perímetre de la primera muralla, però se n'augmenta l'alçada -que arriba als 9 m-, se'n dobla l'amplada -fins als 4 m- i amb 78 torres. Les quatre portes també es reformen: resten en part les dues decumanes (plaça Nova i carrer Regomir), amb tres obertures (dues per als carros i una per als vianants). Per refer la muralla es van fer servir molts materials de tombes i altres construccions en desús, alguns dels quals s'han pogut recuperar. (Es veuen les restes de la muralla romana a la plaça Nova -Palau del Bisbe, Casa de l'Ardiaca, Pia Almoina-, plaça de Ramon Berenguer -Capella de Santa Àgueda, Palau Reial-, carrer de la Tapineria, carrer del sots-tinent Navarro -Palau Requessens-, plaça dels Traginers, carrer del Correu Vell, carrer del Regomir -Pati Llimona-, carrer d'Avinyó, carrer del Call, carrer dels Banys Nous i carrer de la Palla.

La nova fortificació i la seva situació estratègica va donar a Bàrcino un paper més important en el període final de l'antiguitat, passant per davant de Tàrraco. (Capital del regne visigot, 415, 507-510 i 531-548).

Cristianisme: del s. V és la primera basílica cristiana coneguda (tres naus i el baptisteri- sota la catedral i el Palau Reial).

REC

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/barcino.htm (amb fotos i enllaços)

http://momentulum.blogspot.com.es/2008/12/ciutats-i-monuments-dhispnia.html

Il·lustracions: 1, Plànol de la Barcelona romana (extret de V. HURTADO - J. MESTRE - T. MISERACHS, Atles d'història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995) 
2. Porta romana de la Plaça Nova, Barcelona
manllevades de Labyrinthus.